En el món de Wesnoth, hi viuen humans, elfs, nans, orcs, dracs, sauris, sirènids, nagues i moltes altres races encara més obscures i meravelloses. Per les terres maleïdes caminen no morts i fantasmes i espectres; els monstres s'allotgen en les seves ruïnes i masmorres. Cadascuna s'ha adaptat a terrenys particulars. Els humans habiten principalment les praderies temperades. Als turons, muntanyes i coves subterrànies, els orcs i els nans se senten més com a casa. Als boscos, els elfs no tenen rival. Als oceans i rius, dominen els sirènids i els naga.

Pel que fa al joc, les races s'agrupen en faccions; per exemple, els orcs sovint cooperen amb trols, i els elfs o els nans amb els humans. Algunes altres faccions reflecteixen divisions dins de la societat humana, com ara els lleialistes contra els proscrits. En la majoria de campanyes, controlareu unitats d'una sola facció. Però, de vegades, les faccions fan aliances amb altres, així que podeu enfrontar-vos a més d'una facció en un escenari.

Les campanyes són seqüències de batalles amb una història que les connecta. Les campanyes típiques tenen sobre 10–20 escenaris. L'avantatge principal de les campanyes és que us permeten desenvolupar el vostre exèrcit. A mesura que acabeu cada escenari, les unitats restants es desen per a usar-les a l'escenari següent. Si escolliu no utilitzar una unitat durant un escenari, es conserva per al següent, per tant, no es perden les unitats que no es fan servir.

La campanya és la forma primària de joc per a la qual s'ha dissenyat el Wesnoth, probablement la més divertida, i la recomanada perquè els jugadors nous aprenguin a jugar-hi.

Hom triga entre 30 minuts i 2 hores a acabar un sol escenari. Aquesta és la manera més ràpida de jugar-hi, però les vostres unitats no es desen i no podeu utilitzar unitats de campanya. Podeu jugar escenaris contra l'ordinador o contra altres jugadors, per Internet o al vostre ordinador. Hom accedeix als escenaris mitjançant el botó «Multijugador» del menú principal.

En general, les partides multijugador es juguen contra altres jugadors per Internet (també podeu executar-les a la vostra LAN si en teniu una). Totes aquestes partides estan coordinades pel servidor multijugador de Wesnoth. Les partides multijugador poden durar entre 1 i 10 hores, depenent de quants jugadors hi ha (i la mida del mapa). El temps mitjà és d'entre 3 i 7 hores. Les partides es poden desar i carregar tantes vegades com vulgueu. Per tant, és possible que algunes partides durin 1 o 2 setmanes, encara que el temps de joc sigui només d'unes poques hores. En jugar un sol escenari, les vostres unitats no es conservaran per a partides futures i la construcció de la força del vostre exèrcit només és possible dins de l'escenari.

Quan feu clic al botó «Multijugador», teniu diverses opcions possibles a l'abast:

Independentment de si esteu jugant un escenari o una campanya, la disposició bàsica de la pantalla del joc és la mateixa. La majoria de la pantalla està plena d'un mapa que mostra tota l'acció que té lloc a la partida. Al voltant del mapa hi ha diversos elements que proporcionen informació útil sobre la partida i es descriuen amb més detall a continuació.

A la part superior de la pantalla, d'esquerra a dreta, hi ha els elements següents:

A la dreta de la pantalla, de dalt a baix, hi ha:

Quan inicieu per primera vegada un escenari o una campanya, només tindreu unes quantes unitats en el mapa. Una d'aquestes serà el vostre comandant (identificat amb una petita icona de corona daurada). El vostre comandant se sol col·locar en un castell, en una casella especial anomenada torre. Sempre que el vostre comandant sigui en una torre (no només la vostra, sinó també la de qualsevol castell enemic que captureu) i tingueu prou or, podeu reclutar unitats per al vostre exèrcit. En escenaris posteriors, es poden reincorporar unitats experimentades que sobrevisquin a escenaris anteriors. Des d'aquí, podeu començar a construir el vostre exèrcit per a conquerir l'enemic.

El primer que probablement voldreu fer és reclutar la vostra primera unitat. Premeu Ctrl+r (o feu clic dret sobre una casella buida de castell i seleccioneu «Recluta») i podreu reclutar una unitat d'una llista de totes les unitats disponibles. Cada recluta es col·loca en una casella de castell buida. Una vegada que heu omplert el castell, ja no podeu reclutar més fins que les unitats se'n vagin. El comandant del vostre oponent es col·loca de manera similar a la seva torre del castell i començarà reclutant les seves tropes, així que no us encanteu mirant el paisatge: aquí hi ha una batalla a guanyar.

Al final de cada escenari reeixit, totes les vostres tropes restants es desen automàticament. A l'inici del pròxim escenari, podeu reincorporar-les de manera similar al reclutament. Les tropes reincorporades sovint tenen més experiència que les reclutades i són, en general, una millor opció.

Tots els tipus de partida utilitzen els mateixos soldats, anomenats unitats. Cada unitat s'identifica amb una raça, un nivell i una classe. Cada unitat té forces i febleses basades en les seves resistències, el terreny actual i el nivell. Els detalls complets són a l'ajuda del joc.

A mesura que les vostres tropes guanyen experiència de batalla, adquiriran més habilitats i es faran més fortes. També moriran, per la qual cosa haureu de reclutar-ne i reincorporar-ne més quan això succeeixi. Però escolliu amb seny, car cadascuna té forces i febleses que un oponent astut explotarà ràpidament.

Pareu molta atenció al quadre emergent d'objectius al començament de cada escenari. Normalment, aconseguireu la victòria matant tots els líders enemics, i només perdreu si us maten el vostre líder. Però els escenaris poden tenir altres objectius de victòria: portar el vostre líder a un punt concret, rescatar algú, resoldre un trencaclosques, o resistir un setge fins que passen un cert nombre de torns.

Quan guanyeu un escenari, el mapa es tornarà gris i el botó Fi del torn canviarà a Fi de l'escenari. Ara podeu fer coses com ara canviar les opcions de desament o (si sou en una partida multijugador) xatejar amb altres jugadors abans de prémer el botó per a avançar.

El vostre exèrcit no lluita de franc. Reclutar unitats i mantenir-les costa or. Comenceu cada escenari amb l'or sobrant d'escenaris anteriors (tot i que cada escenari assegura que teniu almenys una quantitat mínima d'or per a començar si no heu en teniu prou d'escenaris anteriors) i podeu guanyar-ne més complint els objectius de l'escenari ràpidament i, durant un escenari, controlant els pobles. Cada poble que controleu us donarà un ingrés de dues monedes d'or per torn. Quan s'inicia per primera vegada un escenari, normalment val la pena obtenir el control de tants pobles com sigui possible per a assegurar-vos que teniu ingressos suficients per a fer la guerra. Podeu veure l'or i els ingressos actuals a la part superior de la pantalla, com es descriu a la secció de la pantalla del joc.

Al començament de cada escenari, l'estat de la partida se sol desar. Si us derroten, podeu carregar-lo i tornar-ho a intentar. Un cop ho hàgiu aconseguit, se us tornarà a demanar que deseu l'escenari i jugar-ne el següent. Si heu de deixar de jugar durant un escenari, podeu desar el vostre torn i carregar-lo més tard. Recordeu: un bon jugador de Batalla per Wesnoth mai necessita desar durant un escenari. Tanmateix, la majoria de principiants tendeixen a fer-ho força sovint.

El principal ús de l'or és la construcció de l'exèrcit reclutant unitats noves o reincorporant unitats d'escenaris anteriors d'una campanya. Les unitats poden reclutar-se o reincorporar-se quan el líder és en una torre el castell de la qual té almenys una casella de castell lliure.

Cada unitat també té un cost de manteniment. El cost de manteniment és generalment igual al nivell de la unitat, llevat que la unitat tingui el tret « Lleial» (vegeu-ho a continuació). Les unitats que no són inicialment reclutades, és a dir, el líder o les que s'hi uneixen voluntàriament, normalment tenen el tret de Lleial. El manteniment només es paga si el manteniment total de les unitats d'un bàndol és més gran que el nombre de pobles que controla el bàndol. El manteniment pagat és la diferència entre el nombre de pobles i el cost de manteniment.

Per tant, la fórmula per a determinar els ingressos per torn és

2 + pobles − màxim (0, manteniment − pobles)

on el manteniment és igual a la suma dels nivells de totes les unitats no lleials.

Si el cost de manteniment és superior al nombre de pobles+2, el bàndol comença perdent or; si hi és igual, no es guanya ni es perd cap ingrès.

Cada unitat té una alineació: legal, neutral, caòtica o liminal. L'alineació afecta el rendiment de la unitat en diferents moments del dia. Les unitats neutrals no es veuen afectades pel moment del dia. Les unitats legals fan més dany durant el dia i menys a la nit. Les unitats caòtiques fan més dany a la nit i menys durant el dia. Les unitats liminals fan menys dany tant durant la nit com durant el dia.

Les dues fases del «dia» i la «nit» es diferencien com a matí i vespre, i nit i matinada, segons les posicions del sol i la lluna al gràfic del moment del dia.

La taula següent mostra els efectes dels diferents moments del dia en el dany infligit per les unitats legals, caòtiques i liminals:

Taula 2.1. Moment del dia i dany

Torn	Imatge	Dia (fase)	Legal	Caòtic	Liminal
1		Alba	--	--	--
2		Dia (matí)	+25%	−25%	−25%
3		Dia (migdia)	+25%	−25%	−25%
4		Vespre	--	--	--
5		Nit (nit)	−25%	+25%	−25%
6		Nit (matinada)	−25%	+25%	−25%
Especial		Sota terra	−25%	+25%	−25%

Tingueu en compte que alguns escenaris tenen lloc sota terra, on sempre és de nit!

Per exemple: considerem un combat entre una unitat legal i una de caòtica, totes dues amb un dany de base de 12. A l'alba i al vespre, totes dues faran 12 punts de dany si l'encerten. Durant el matí o el migdia, la unitat legal farà (12 \* 1,25) o 15 punts, mentre que la unitat caòtica farà (12 \* 0,75) o 9 punts. Durant la nit o la matinada, la unitat legal faria 9 punts i la unitat caòtica, 15.

Si una unitat neutral equivalent hi lluités, sempre faria 12 punts de dany, independentment del moment.

Les unitats tenen trets que reflecteixen aspectes de llur caràcter. Els trets s'assignen aleatòriament a les unitats quan es creen. La majoria d'unitats reben dos trets.

Els trets possibles de la majoria d'unitats són els següents:

També hi ha alguns trets que només se assignen a certes unitats o a unitats d'una certa raça. Són els següents:

També hi ha alguns trets que no s'assignen aleatòriament. Aquests trets pot assignar-los el dissenyador de l'escenari o s'assignen sempre segons el tipus d'unitat:

Certes unitats tenen atacs especials. Són els següents:

Algunes unitats tenen habilitats que afecten directament altres unitats o que tenen un efecte en la manera d'interactuar de la unitat amb altres unitats. Aquestes habilitats són les següents:

Les unitats guanyen experiència per lluitar. Un cop obtinguda prou experiència, pujaran un nivell i esdevindran més poderoses. La quantitat d'experiència guanyada depèn del nivell de la unitat enemiga i del resultat de la batalla: si una unitat mata el seu oponent, rep 8 punts d'experiència per nivell de l'enemic (4 si l'enemic és de nivell 0), mentre que les unitats que sobreviuen una batalla sense matar els seus oponents són recompensades amb 1 punt d'experiència per nivell de l'enemic. En altres paraules:

Un cop acabat un escenari, totes les unitats supervivents estaran disponibles per a la reincorporació a l'escenari següent. No podeu moure ni atacar amb una unitat el torn del reclutament o la reincorporació. Una unitat reincorporada conserva el nivell, els punts d'experiència, (de vegades) els elements màgics adquirits i tindrà tots els punts de vida.

La zona de control d'una unitat s'estén a les sis caselles immediatament adjacents a la unitat, i les unitats que es mouen a una zona de control enemiga s'han d'aturar. Les unitats amb l'habilitat de fustigació ignoren les zones de control enemigues i s'hi poden moure lliurement sense estar obligades a aturar-se. Les unitats de nivell 0 es consideren massa febles per a generar una zona de control i totes les unitats es poden moure per les caselles al voltant d'una unitat enemiga de nivell 0 lliurement.

A la part superior de la barra d'energia del costat de cada unitat vostra hi ha un orbe. Aquest orbe és:

Taula 2.3. Orbes

Orbe	Imatge	Descripció
Verd		Si controleu la unitat i no s'ha mogut aquest torn
Groc		Si controleu la unitat i s'ha mogut aquest torn, però encara es podria moure més o atacar
Vermell		Si controleu la unitat, però ja no es pot moure ni atacar, o l'usuari ha acabat el torn de la unitat
Red and yellow		If you control the unit and it has attacked this turn, and could still move further but could not attack again
Blau		If the unit is an ally you do not control. On the ally’s own turn these will be shown with green, yellow and red orbs
-		Les unitats enemigues no tenen cap esfera a dalt de la barra d'energia

Below each unit there will normally be a colored ellipses or base. The color identifies its team. The team color will also show up in parts of the unit’s clothing, or possibly on a shield insignia.

L'el·lipse sol ser un disc sòlid. En unitats de nivell 0, veureu una el·lipse amb les línies trencades. Això indica que la unitat no té cap zona de control.

Units that can recruit will always have a star-shaped base. Other units normally have an elliptic base.

Some campaigns use a smaller star-shaped base and a silver crown icon above the energy bar to indicate heroes (units which are somehow special and for example not allowed to die in the course of the scenario). Whether to do this is a stylistic choice left to campaign designers.

Cada unitat és més o menys vulnerable als diferents tipus d'atac. Els sis percentatges de la descripció de la unitat mostren la força i la feblesa de la unitat contra els sis tipus d'atac. Un percentatge de resistència positiu indica que la unitat sofrirà menys danys del tipus d'atac. Un percentatge de resistència negatiu indica que la unitat és especialment vulnerable al tipus d'atac.

Exemples: les escates dels dracs els protegeixen de la majoria de tipus d'atac, tret de les armes perforants i de fred. Les unitats de cavalleria humana solen estar ben protegides, tret dels atacs perforants, que en són el punt feble. Els no morts són molt resistents a les armes tallants i perforant, però molt vulnerables als atacs d'impacte i arcans.

Utilitzar el millor atac contra les unitats enemigues augmentarà substancialment les vostres probabilitats de matar-les.

Els trols i els woses tenen l'habilitat de guarir-se naturalment mitjançant la regeneració. Recuperaran 8 punts cada torn si són ferits. Tingueu en compte que, com que totes les unitats només poden recuperar un màxim de 8 punts per torn, els trols i els woses no obtenen cap benefici addicional per ser en un poble o al costat d'una unitat guaridora.

Alguns atacs poden infligir dany de verí a una unitat. Quan això passa, la unitat enverinada perdrà 8 punts de vida cada torn, fins que se'n guareixi. El verí es pot guarir esperant en un poble o sent al costat d'una unitat amb l'habilitat guarició. Les unitats amb l'habilitat curació només poden evitar que el verí causi dany aquell torn, no pas guarir-ne. Quan es guareix el verí, la unitat no guanya ni perd punts de vida en aquell torn a causa del guariment/enverinament. Una unitat no pot guarir-se amb normalitat fins que no se sana de l'enverinament. Descansar és possible, però no disminuirà substancialment l'efecte del verí.

Alguns consells més sobre el guariment:

No envieu unitats ferides a una mort segura. Un cop una unitat perd més de la meitat dels punts de vida (HP), hauríeu de considerar seriosament retirar-la a un lloc segur i estacionar-la en un poble per a guarir-la o facilitar-li les cures d'un guaridor (com ara les xamans elfes o els mags blancs). Els guaridors són molt útils!

Per motius pràctics, una unitat greument ferida no pot resistir o matar l'enemic. Durant l'atac i el contraatac, sovint perirà. A més, en enviar-la a una mort segura, se'n perden els punts d'experiència (XP) acumulats. Reclutar-ne un substitut pot ser impossible perquè el líder pot ser fora de la torre o per escassetat de fons. Encara que pugueu reclutar-ne un substitut, sovint es trobarà molt lluny del front de batalla. Per tant, no malbarateu les unitats.

Com protegir les unitats ferides? La millor manera és tenir-les fora de l'abast de l'adversari. Cap enemic no pot acatar-les si ni tan sols és capaç d'acostar-s'hi. La secció següent sobre la zona de control (ZDC) mostra com restringir els moviments de l'enemic.

Al menú d'accions, podeu seleccionar «Moviments enemics» per a ressaltar totes les caselles possibles a les quals l'adversari es pot moure. Això té en compte la vostra zona de control. Per tant, podeu comprovar que la vostra unitat propera a la mort, que és al darrere, no pot ser atacada, ja que l'enemic no se'n pot moure a prop.

Quan els vostres exèrcits es trobin, potser voldreu ser el primer a atacar. Per tant, intenteu acabar el vostre moviment fora de l'abast d'atac de l'exèrcit enemic. No us podrà atacar, però probablement entrarà al vostre abast d'atac.

Cada unitat de nivell 1 o superior té una zona de control (ZDC) que en cobreix les sis caselles adjacents. Això vol dir que, un cop un enemic es mou en una d'aquestes sis caselles adjacents, s'ha d'aturar i la seva fase de moviment s'acaba (només els enemics amb la poc freqüent habilitat de fustigació ignoren això).

A causa de la ZDC, un enemic no pot esmunyir-se entre dues unitats alineades en una línia nord-sud o en una línia diagonal que tenen exactament una o dues caselles entre elles. Combinant aquestes parelles per a formar una muralla llarg o utilitzant-les en direccions diferents, podeu evitar que l'enemic arribi a una unitat ferida a la rereguarda. Primer haurà de derrotar les unitats que imposen la ZDC. Si l'enemic amb prou feines hi pot arribar, fins i tot una sola unitat pot protegir una petita regió darrere seu.

Alineant moltes unitats directament adjacents o amb un màxim d'una casella d'espai entre elles, podeu construir una línia defensiva poderosa. Tingueu en compte que, com que les caselles són hexàgons, una «línia» est-oest no és una línia recta, sinó una corba en ziga-zaga. La línia nord-sud i les diagonals són les línies «de debò».

Venint des d'un costat, l'enemic pot atacar qualsevol de les vostres unitats de la línia només amb dues de les seves unitats alhora. Com a regla general, una unitat sana sense febleses particulars pot resistir un atac de dues unitats enemigues normals del mateix nivell o inferior sense morir.

Malauradament, la línia sovint s'ha de doblegar per a formar un angle o per a adaptar-se al terreny. En aquests racons, hi poden atacar tres unitats enemigues. Això també passa als extrems d'una línia si aquesta és massa curta. Utilitzeu unitats amb molts punts de vida en terrenys apropiats o amb resistències apropiades per a aguantar aquests punts febles. Aquestes són les que tenen més probabilitats de morir, per tant, utilitzeu-hi unitat amb cap o pocs punts d'experiència (XP).

Alinear les tropes també evita que l'enemic n'envolti cap. A causa de la ZDC, una unitat amb un enemic al darrere i un altre al davant està atrapada.

Quan una unitat de la primera línia està greument ferida, podeu moure-la amb seguretat al darrere de la línia defensiva. Per a mantenir la línia, probablement haureu de substituir-la amb una altra, així que tingueu un parell d'unitat darrere la primera línia. Si teniu guaridors, les unitats ferides de la segona línia es recuperaran de pressa.

Tingueu en compte que les vostres unitats poden passar per caselles ocupades per les vostres pròpies tropes.

Mireu de posicionar les vostres tropes de manera que ataquin des d'una casella amb defensa alta contra un enemic en una casella amb terreny baix. Així, els contraatacs de l'enemic tindran menys probabilitats de causar dany.

Per exemple, podríeu posicionar els vostres elfs dins la vora d'un bosc perquè els orcs atacants hagin de romandre a la pastura mentre que els vostres elfs gaudeixen de les defenses altes del bosc.

Avançar i atacar és, per descomptat, la part més interessant del nostre camí cap a la victòria. Mateu o afebliu els enemics que us trobeu pel camí i moveu la línia defensiva cap endavant. Això pot ser complicat, ja que l'enemic contraatacarà al seu torn.

Sovint enviareu diverses unitats contra una sola unitat enemiga per a acabar-hi, però aquestes formaven part de la vostra línia defensiva que ara es troba parcialment trencada. Potser no importa perquè sou fora de l'abast de la unitat enemiga més propera. Potser sí, perquè només heu aconseguit afeblir una unitat enemiga molt forta i, el següent torn, contraatacarà. Potser un genet pot infligir el cop definitiu.

Colpejar primer és un avantatge, perquè us permet triar quines unitats s'enfrontaran. Aprofiteu les febleses de l'enemic: per exemple, adreceu els vostres atacs a distància contra enemics que no en tenen. Aprofiteu febleses com ara la vulnerabilitat dels genets a la perforació. Però recordeu que contraatacaran al seu torn i que l'enemic també explotarà les vostres possibles febleses.

Per exemple, els genets poden mantenir la línia molt bé contra reclutes orcs i cries de trol perquè tenen algunes resistències contra els talls i els impactes. Però els genets poden caure força ràpidament contra arquers orcs i llancers goblins.

Sol pagar la pena matar definitivament (o gairebé) la unitat rival. Si no esteu segur d'acabar amb l'enemic en un torn, assegureu-vos que la vostra unitat pot assumir els contraatacs o decidiu si esteu disposats a perdre la unitat. Per a aguantar els cops de l'enemic el torn següent, sol ser assenyat atacar de la manera que permeti a l'enemic fer-vos menys mal, en comptes de triar el dany màxim esperat cap a l'enemic.

En particular, utilitzeu les vostres armes a distància si l'enemic no té cap atac a distància. Utilitzar-les reduirà sovint el dany rebut per les vostres unitats fins que l'enemic mori.

Recordeu que les unitats legals com ara els humans lluiten millor durant el dia, les unitats caòtiques com els orcs o els no morts lluiten millor a la nit, i les unitats liminals lluiten millor a l'alba i al capvespre. Idealment, convé enfrontar-se a l'enemic per primera vegada quan sou fort i ell és feble. Quan l'enemic és al seu bon moment, sol pagar la pena enfortir les vostres línies i mantenir una posició defensiva favorable. Quan el seu moment de feblesa estigui a punt de sorgir, el vostre avenç serà més fort.

Per exemple, els elfs podrien aguantar al bosc durant un atac orc nocturn i avançar a l'alba. Fins i tot, és possible que noteu que l'IA de l'ordinador retira activament els seus orcs durant el dia.

Al llarg del decurs d'una campanya, és crític construir una força veterana. Els escenaris avançats assumiran que teniu unitats de nivell 2 i 3 disponibles per a reincorporar-les.

Les vostres unitats guanyen la majoria dels punts d'experiència (XP) matant una unitat enemiga (8 XP per nivell de la unitat morta). Així doncs, sovint té sentit fer que les unitats de més nivell afebleixin un enemic, però cedir la mort a una unitat amb més necessitat d'XP. Els guaridors, en particular, solen ser febles en combat i solen necessitar robar morts d'aquesta manera per a avançar nivells.

Al començament (quan probablement no teniu cap unitat d'alt nivell), intenteu cedir la majoria de les morts a un petit grapat d'unitats. Això les portarà ràpidament a pujar al nivell 2, i llavors podran guiar-ne altres.

No deixeu d'aconseguir experiència per al vostre líder. Heu de mantenir-lo estalvi, però si el protegiu massa, serà massa inexpert per a sobreviure en escenaris futurs.

Una part important de l'èxit al Batalla per Wesnoth és mantenir les unitats saludables. Quan les unitats són danyades, podeu guarir-les movent-les a pobles o al costat d'unitats especials guaridores (per exemple, les xamans elfes i els mags blancs). Algunes altres unitats que us trobareu, com ara els trols, tenen l'habilitat de guarir-se a si mateixes de manera natural.